MERCAT DE COLÓN
El
mercat de Colón ha sigut des de sempre un símbol emblemátic
del nostre barri, d’aquell puixant Eixample convertit a hores d’ara
en artèria vital de la ciutat, on es troba inserida la nostra comissió
fallera des de fa un fum d’anys. És per tant i així
mateix, un simbol perenne nostrat, tot i els diferents enclaus que amb
el pas del temps i per diverses circumstáncies ha conegut la “plantá”
del caramull de la nostra falla terme aquell que agafe de l’amic
Alarte i que el trobe més adient que el de “monument”.
Un mercat de Colón concebut i realitzat per Francesc Mora entre els anys 1.914 i 1.916, el qual es pot. considerar com un exemplar tardà deIs grans mercats europeus iniciats quasi un segle abans i que ocupa, sens dubte, un lloc destacat en la humil història arquitectónica de la ciutat
El solar de l’emplaçament en té un perímetre rectangular aixamfranat, materialitzat per un reixat de fosa al damunt d’un mur de canteria, mentre que l’edifici es composa de tres naus: una principal de 18m. i dues laterals de 7,7, d’una estructura metálica ben treballada segons prototipus industrials.
Consta, d’altra banda, de dues façanes principals i dues laterals senzilles i transparents aquestes amb l’estructura a la vista. PeI que fa a les façanes principals, la que recau al caner Jordi Joan pertany per complet al gust i tendències de l’època Amb alegres polícromes i detalls regionalistes que reflecteixen la ideologia d’una societat optimista en plena apoteosi tarongera, que conrea els consabuts mites de la conformista i momentánia prosperitat que lloava l’himne de l’Exposició Regional de 1.909 esdevingut més tard en Himne Regional i per raons óbvies, l’únic himne que va admetre la dictadura de Primo de Rivera (Per a ofrenar noves glòries a Espanya..... càntics d’amor..... himnes de pau.... la riquessa que atresora .... paradissos.... )
La façana del carrer Comte de Salvatierra en té indubtablement un valor arquitectònic prou superior, per més que en aparença i veient-la amb ulls profans destaque menys. L’atabò está treballat amb seny i ofici,el mateix que els elements de canteria incorporats en llindes i coronaments. Sobreix l’immens timpà envidrat i la seua marquesina, que ofereix una solució veritablement formosa.
El mercat de Colón és, el mateix que el mercat Central, un eixemplar de la dissortadament tardívola renovació modernista valenciana, i la seua imatge colorista, magnífica i prepotent. una bona mostra de la vitalitat ja esmentada de la nostra burgesia de començaments de segle.
La societat, peró, va anar evolucionant. i les mateixes necessitats que originaren la creació del mercat van anar minvant a poc a poc fins a fer-lo desparéixer com a tal. Les causes han sigut moltes i algunes d’elles determinants.
EIs avanços tecnològics. la nova organització comercial, les més modernes tècniques frigorífiques i fins i tot la major incorporació de la dona al món del treball. que espenta a efectuar les compres per la vesprada als supermercats, o simplement per telèfon o internet, a més de la manca d’una política de gestió, reformista i renovadora, que per exemple si ha tingut el mercat Central, són les causes que han provocat, en síntesi, la seua. encara recent, mort funcional.
Arribat doncs, el moment de destinar l’antic mercat a unes altres funcions més profitoses per al barri i la ciutat, és clar que el govern municipal s’ha vist desbordat pel cost de la restauració, ben feta però que ha patit uns greus problemes infraestructurals que han multiplicat els pressupostos inicials. El perímetre del mercat, en efecte. es troba creuat al seu subsòl i en diagonal, per un ramal de la sèquia de Mestalla que a més sembla prou cabdalós. Els que ja anem entrant en anys i hem nascut i viscut al barril recordern perfectament com a la riuada del 57 la vorera pertocant a la part darrera de l’església de Sant Joan i Sant Vicent, a Jordi loan, es va enfonsar, i d’aIIi sorgia l’aigua com un brollador. I és clar que suposem que els tècnics serien coneixidors de l’existència d’aquest ramal, el qual, previsiblement i al llarg del termps, hi hauria afectat forçosament els fonaments, danyant-los seriosament i originant per tant unes despeses considerables. Despeses, d’altra banda, que l’equip de govern municipal ha tractat de reduir establint uns preus considerables per a les places del pàrking des de els més de 27.000 euros de les més menudes fins els 39.000 i escau de les més grans, tot i tenir en compte que al cap de 90 anys les susdites places són reversibles a I’Ajuntament a més de destinar una gran part del mercat als establiments comercials.
Personalment, i si considerem l‘actual í creixent despersonalització que patim com a ciutadans i ciutadanes, la conversió desl carrers en simples vies de tràfic, la inadequabilitat actual de la Gran Via per al repòs i el passeig,degut a l’automòvil i a les cafeteries que acoten impròpiamcnt espais públics que deurien ésser-lo vedats, creiem que el mercat podria ben bé haver suplit les funcions de l’antiga plaça mediterránia - l’ágora dels grecs - on la gent anava a xarrar i retrobar-se. Potser, com apuntàvem més amunt, una pretensió malbaratada per pures qüestions econòmiques. Els fallers més antics recordem perfectament aquells sopars a poqueta nit a la porta dels Badía amb els nostres entrepans i les cadires de boga, i quasí al costat dels bunyols del “Tío Chimenea”. Ès clar que tot això que hom denomina “progrés” va arrasar açó i moltes més coses, sense que tingam massa clar si va ser per a bé o per a mal, però en qualsevol cas i en la mesura que ens siga possible, caldria recuperar eixes dimensions humanes perdudes en aquesta ciutat nostra, que cada dia ens resulta més estranya, per tal que la convivència siga un dels fets que ens han caracteritzat des de sempre i que sembla que hem perdut com a ciutadans i ciutadanes d’una Valéncia que s’estimem tolerant,. oberta i solidária.
JOSEP VICENT BERGON
EL RESURGIR DEL NUEVO MERCADO
De
unos meses a esta parte, la inauguración del Mercado de Colón
ha sido uno de los acontecimientos que en Valencia más interés
y comentarios ha despertado. Su inauguración no estuvo exenta de
polémica, tanto por su cercanía a las elecciones municipales
como por el menosprecio que al comercio de toda la vida se hizo, y del
que nos hicimos eco en un anterior artículo. Inauguración
que también fue motivo para la concentració de protestes
variopintas. Allò que havia de ser motiu d'alegria i celebració
pareixia convertir-se en la rehabilitació de discòrdia.
S'estaven trontollant de nou els fonaments del Mercat...? No havia de
ser així quan als pocs dies podíem contemplar en la premsa
de València que els candidats pel PP a l'Ajuntament de València,
es feien eixa gran foto de família en la Fatxada del Mercat. Així
doncs, el nostre Mercat, estava fora de perill; almenys com a Monument.
Fa uns dies nostre President Jorge Pradas, em va facilitar el n0 75 de
la Revista Restauració & Rehabilitació i de la lectura
de l'article de D. Enric Martínez Díaz i a la vista de les
meravelloses fotos de Santiago Relanzón, devem reafirmamos que
el Mercat de Colom està fora de perill i els seus fonaments consolidats.
Este meravellós article que parla de la Reforma inicia amb una
breu història del Mercat. Breument us lo resumiré contant-vos
que el Mercat naix a principis de segle, fruit de creixent demanda per
part del veïnat de la zona, segregant-se una de les illes de l'Eixample
(que era rodejada pels actuals carrers Jorge Juan-Cirilo Amorós-Conde
Salvatierra-Sorní, donant lloc a l'aparició del carrer Blanquells
(actualment Martínez Ferrando), ocupant part dels solars que ocupava
l'antiga fàbrica de gas del Marqués de Camp. S'encarrega
l'obra a l'Arquitecte Municipal D. Francisco Mora, inaugurant-se en la
Nit de Nadal de l'any 1916.
Passant ja a la Reforma, i simplement a fi que conegueu (si teniu curiositat)
molt per damunt la mateixa, vos contaré que bàsicament ha
consistit en Tres fases ben diferenciades. La primera d'elles, ha consistit
en el que es denomina el reaceró,
consolidació i readaptació de la fonamentació per
a permetre l'excavació de quatre plantes per davall de la cota
zero. Per a això, es va haver d'executar uns murs pantalla que
facilitaren l'excavació per davall del nivell freàtic, disminuint
l'entrada d'aigua i que al seu torn serviren de murs del soterrani (d'ací
les llargues colas de camions de formigó durant estos últims
anys). Després de l'execució d'estos murs, s'inicia la fonamentació,
unint l'escassa i existent a la nova. No vos avorriré més
amb este tema però vos diré que havia de ser prou complex
pel sistema emprat.
La Segona fase de la Rehabilitació ha sigut la consolidació
de la nau històrica amb visibles signes d'assentament i oxidació
en l'estructura de ferro. Per a això s'ha hagut de desmuntar i
reparar nuc a nuc tota l'estructura.
La
Tercera Fase o actuació, i sense cap dubte, la més “apassionant”
en les pròpies paraules de Fernando Benavent. Aparellador que ha
intervingut és la Rehabilitació, actuació sobre el
que els experts diuen les fàbriques de rajola de les portades,
degradades pel pas del temps. Per a això i segons nos comentava
Fernando Benavent, s'han emprat sistemes de neteja que no danyaren els
elements decoratius, ceràmiques etc i que tornaren eixe colorit
a l'ornamentació pròpia i originària del Mercat.
Fernando ens comentava com s'han hagut de documentar en base a fotografies
antigues, la majoria d'elles aportades pels propis comerciants del mercat.
Així per exemple, la nostra entranyable Encarnita li va proporcionar
fotografies per a la recuperació dels mosaics dels parades de Flores.
Amb tota esta documentació es va descobrir que hi havia elements
que amb el pas del temps havien anat desapareixent, com els rastos d'alls
que en l'actualitat podeu contemplar en la fatxada del carrer Jorge Juan
Ha sigut un treball laboriós que per a tots els que han intervingut
ha sigut apassionant, ens comentava Fernando Benavent en una de les conversacions
que amb ell hem mantingut.
lncorpora esta Rehabilitació elements avantguardistes com els cubs
de cristall amb retroiluminación que junt amb l'arbratge que naix
del forjat interior i recolzat en la trencada d'aigua donen lloc a un
espai on relaxar-se.
A ningú deixa indiferent la contemplació del resultat final
de les obres. Podem ser a nivell de gustos més avantguardista o
més clàssic, però evidentment, a tots ens encanta
el que com a Monument ha quedat.
El nostre mercat ressorgix amb aires nous, el referent del Barri on la
nostra Falla s'ubica ens obri de nou les seues portes, no deixem passar
el temps sense disfrutar de l'entorn que el seu pati central ens oferix.
El nostre Mercat nos invita a passejar i a disfrutar del pas del temps
enfront d'un café o qualsevol altra consumición. No despreciem
el seu oferiment. Sense per això oblidar aquells que ha deixat
de costat la Rehabilitació i als que enviamos un abraç.
No m'agradaria acabar sense fer una breu referència al quadro de
ceràmica que feia referència a l'aniversari de la FalIa
i que estava en el cantó de Comte Salvatierra amb Cirilo Amorós.
Segons nos comentava Fernando Benavent, este quadro que en la seua opinió
no desmereixia ni estava fora de l'entorn, tant per la qualitat d'este,
com pel disseny i terminació, no va tornar al seu lloc (que com
tots haureu vist està preparat), al paréixer, per indicacions
de la Dirección Facultativa. Doncs bé, per part de la Comissió
intentarem que torne a la seua ubicació original, ja que també
forma parte de la Història del Barri i és testimoni de la
vida d'este.
LUIS
PABLO DEL RIO
Nota:
Este article va ser publicat en el nostre butlletí trimestral "El
Mercat" el 9 de Maig del 2003
Imatgen del any 1920.
Imatgen del Mercat de Colón a l'any 2003