Els
inicis
Cal assenyalar d´antuvi les indubtables concomitàncies
de la nostra Falla, tal i com la coneixem a hores d´ara, amb moltes altres
plantades dins la nostra demarcació -el nostre barri a la fí-,
tot i que no es corresponguen exactament amb la nostra denominació actual.
I ès clar que les assumim amb tot el que comporten, la seua tasca ensegadora
i il.lusionant i la seua història. De tot aço en som orgullossos
i continuadors.
El primer de aquells monuments-"caramulls",potser diguera el nostre
benvolgut amic,Pepe Alarte- es va plantar a l'any 1.925 a l'encreuament de Comte
Salvatierra-Frances Blanquells (actual Martinez Ferrando) i varen ser autors
del dit els artistes-treballadors fallers,Roca i Roch Soler. El lema era "La
pujada d'una estrela", i la comissió estava formada per Jaime Tusset,Manuel
Fuster, Roc Bueno, Manuel Fuster Suay, T.Garcia, Baptiste Barat, Josep Monpó,
Josep Aranda, Faustí Ortíz, Josep Vilanova, els germans Mollá,
Lluis Giner, Vicent Garcia, Miguel Martín, Enric Domingo, Antoni Ibañez,
Abel Ribes, Rafael Falcó i Jacint Torres.
Tres anys després ens plantava la falla aconseguint el premi Setè,un jove i quasi desconegut artiste, que anys mes tard annava a consagrarse com el millor, el gran Regino Más.
Després i durant dos anys consecutius-i també amb gran èxit-
l'autor dels nostres monuments fou Gimenez Cotanda l'any seguent, El 31, anava
a marcar una fita no solament en l'historia de la nostra falla, sino en l'historia
de les Falles en general.
Vicent Benedito, un artiste genial,plantá una perfecta falla de gran tamany, titulada "Els set pecats capitals"- per més que popularment se li va anomenar com a la falla de "La Tortá", l'autor del llibret fou Alfred Sendin Galiana, aquest monument, que va assolir el Primer Premi de totes les categories, a mes de ser objecte d'una gran admiració, va encetar un nou camí en la forma de fer falles.
A l'any seguent-1.932-un altre gran artiste anava a fer el seu debut amb la nostra falla, Modest González, que juntament amb Llorens Cano plantá un monument -caramull que dugué per lema "Glories Valèncianes", basat en les noveles de Blasco Ibañez i que també va obtindre premi.
Modest Gonzàlez repetiría a la nostra comissió durant els anys 33,35 i 36, aconseguint triomfar sempre en la Primera Categoria.
A l'any 33 en concret, la falla es titulá "La conferencia del desarme", i al 35 i 36, "Arros amb fesols i naps" i "Els gegants de la ciutat s'amaguen en un forat".
LA POST-GUERRA.
Després de la nostra guerra civil,peró,aquell esperit generós i unitari que havia fet possible que ens situàrem entre les millors comissions falleres de la ciutat, tant per la germanor com per ambició fallera, sembla esmicolar-se, i és com si tothom volguera plantar el monument a la porta de sa casa.Així, a l'any 1.941 i al mateix carrer de Comte Salvatierra, es planten dos falles.Una a l'encreument amb Sorní i un altra a la Gran Via.
Ials anys 42 y 44, a més de plantar-se aquestes falles, es plantá una tercera a Jorge Juan.Es a dir, tres monuments-caramulls al mateix barri, l'un quasi al costat de l'altre.
L'any 43, amb tot, va constituir una excepció, perque tot i plantar-se falla a Jorge Juan, a Comte Salvatierra només se'm plantá una a l'encreguament amb Ciril Amorós.
I el ben cert es que aquesta circustància, juntament amb la bona gestió
d'una comissió més nombrosa presidida per Blas Pérez Llorens,
posibilitá la plantá de una magnifica falla:"Es xopá"hasta"(sic)la
Moma".
A l'any 45 éssent president Amadeo Subirats, plataren una de les millors
falles de tota València, obra de Josep Mª Mas, germá del
gran Regino Mas, pero el fer d'exercir una crítica sobre l'Ajuntament
va ser la causa de la seua descalificació, a més de les represalies
municipals que originaren que no plantarem falla en tres anys.
Eren temps dificils que obligaven moltes vegades a la modificació dels esbossos i anar amb peus de plom tant als artistes com als escriptors dels Llibrets.
Vicent Fuster Fuster, un gran president i component d'eixa gran saga de la qual la nostra falla es mostra orgullosa encapçala el 1.948 la comissió que aconsegueix el segón Primer Premi de Primera categoria pel monument-caramull plantat per Salvador Rubio.El secretari de la comissió era Faustí Ortíz Elvira i l'autor del llibret Josep Mª Bayarri.
El lema de la falla era"València Atracció",i ha estat sens dubte una de les falles més artístiques que s'han plantat a la nostra ciutat.
En 1.949 torna a ser president Vicent Fuster , i la falla, obra aquesta vegada de Vicent Marín Reva, torná a ser una de les millors de València
DELS 50 ENÇÀ
l'any 50 i baix la presidencia de Blas Pérez Llorens,Vicent Ballester plantá la falla que du per lema"Que temps aquells!".
El 55 i sent president Vicent Fuster Fuster, es platá la faqlla titulada"¡Hala,Hala...a lo loco!", obra de Benjamin Grau, el qual torná a repetir l'any seguent amb "Médicos y Farmacia en serio y en broma", sent-en a hores d'ara president Salvador Silvestre Sabater.
El 57 i també amb Salvador Silvestre Sabater com a president,ens va fer la falla García Albarracín.
El 1.958 la nostra comissió,encapçalada per Josep Martinez Agustí i baix la suea generosa iniciativa fon una de les tretze falles que no es plantaren a la ciutat en senyal de dol per la "riuá" de l'any anterior, destinant els diners que s'havien recaptat als damnificats de la mateixa.
L'any seguent torná a ser president Josep Martinez Agustí, aquesta
veguada efectiu.
Durant els exercicis seguents la falla coneix diversos presidents, com ara José
Díaz Estellés, iniciador d'un altra gran saga fallera-el seu fill,
Eduard Diaz Badia, es el nostre president actual-, o els ja esmentats Salvador
Silvestre Sabater i Josep Martinez Agustí, que repetixen càrrec.I
no cal dir que al mateix que Vicente Fuster o Jose Diaz, composen unes altres
sagues históriques a la nostra comissió, de la qual també
han sigut sempre una part important, encara que renunciant voluntariament a
ocupar carrecs directius per motius de treball, els germans Flor,Vicent i Manolo
sempitern primer vocal aquest ultím. D'altra banda la filla del primer,Loal
Flor Bustos, ha sigut recentment l'ultima Fallera Major de València sorgida
de la nostra comissió, després que amb anterioritat ho foren Mª
Lluisa Antoli-Candela i Carla Muñoz Antoli-Candela.
Cal recordar així mateix, com a components no meys importants de la nostra Falla, els germans Xirivella,Vicent i Rafel, els quals han treballat molt i bé al si de moltes de les diferens comissions desde la seua valencianitat incontestable.
I en aquesta mena d'historia intimista que hem esbssat als clars parágrafs, havem deixat voluntariament per al final una gran persona, significativa a la nostra Falla a més dels quasi trenta anys que va estar com a president, per la seua generositat i sacrifici.Perque al marge dels possibles errors i encerts que tots tenim, alló ben cert és que sense Antoni Fuster Mollá tal vegada la falla Comte Salvatierra-Ciril Amorós no existiría.
¿LA TRAVESSERA DEL DESERT?
Antoni Fuster Mollá(Toni),es fa càrrec de la presidència
l'any 1.965,i ben promte entropessa amb greus problemes que tal i com era el
seu desig personal i el de la comissió, imposibilitá la recuperació
d'aquella gran qualitat dels nostres primitius monuments-caramulls.
Des de mitjans dels 50 en efecte, la nostra comissió hi havia experimentat un descens considerable en alló que pertoca al monument.Les causes fonamentalment, estrivaven en que al contrari de les falles capdavanteres d'ara mateix, ningú no s'havia preocupat alseu moment d'argumentar el capitol d'ingressos cercant noves vies de financiament per tal de fer front a les despeses cada día més elevades que origina la festa.Per causa d'açó, i també d'alguna circunstancia negativa como va ser la manca de casal,que no tingerem fins als inicis dels 70, després d'un llarg peregrinatje per l'aleshores Xocolateria Silvestre," Montepio" de Xofers-on ara hi ha una Bancaixa- o els bars D'Ambrosio o " Casa Julio", ès clar que repetir els exits de dècades anteriors pel que fa als monuments-caramulls plantats, resultava quasi impossible.
Hi afegir també l'escisió que patirem mitjan del anys 60-quasi estrenat a la presidencia Toni Fuster-quan a una junta extraordinaria a " Casa Julio", cedirem una part considerable de la nostra demarcació,entessos que hi havia menbres de la comissió que volien plantar la Falla a un altre lloc, i oposan'hi no haguera sigut correcte.Així doncs signàrem la paperassa corresponent i ès així com va naixer la Falla veina,Gravador Esteve -Ciril Amorós, amb la qual tenim una excelent relació.Mes endavant també cedirem uns pocs patis de Ciril Amorós perque a Isabel la Catolica pogera així mateix plantar la seua Falla.
I a més a més de tot alló més amunt exposat per motius que no cal esbossar açi, més de forma que de fons, la Falla patix un seriós problema a mitjant dels anys 80 que origina un bon nombre de baixes al seu si.
FESTA I CULTURA
Ara bé, si és cert que com dèiem a l'apartat anterior no hem aconseguit reeditar antigues fites en alló que concernix als monuments-caramulls plantats, també per raons abans esmentades, tamé no és , i molt que hem destacat en molts altres vessants festius i cultural de la nostra Festa.
Foren en efecte de les primeres comissions que renunciaren al classic vestit oficial faller inventat per Martí Belda, i hem rebut l'any 2.000 el premi a la Falla millor vestida de València per part de la prestigiosa revista " Pensat i Fet ".
El nostre grup de teatre BRUSQUINA, fundat l'any 72 ha aconseguit premis en diversos concursos, tant estrictament fallers com de grups independents, des que l'any 73 i baix la direció de Josep Lluis Campos -verdadera ánima del grup- guanyarem el concurs convocat per la Junta Central Fallera amb l'obra L'inspector,de Nicolai Gogol, en versió dels germans Sirera. Cal dir que d' aquesta obra hem fet més de cent representacions.
Des dels anys 70 també, encara que amb diferens parámetres, la nostra Falla edita també un butlletí informtiu i cultural d'us intern i circuscrit al barri.
El nostre equip de fútbol, baix
l'impuls de Toni Fuster i amb posterioritat de Salvador Silvestre Navarro-que
també va ser president de la nostra comissió- ha sigut dels millors
de València, fallerament parlant, sent en diverses ocasions campió
de grup i jugant dos finals al camp del " LEVANTE U.D. ".
Al concurs de creus de Maig i grácies al treball i imaginació de Joan Belda Furió, fill d'eix gran faller que va ser Ximo Belda, trístament desaparegut i que sempre estará en el cor de tots nosaltres, hem assolit el Primer Premi durant tres anys consecutius, essent també el 1.998, la primera comisió a la qual otorgen el Premi Especial " Paco Domingo ".
A hores d'ara i després de la renuncia de Toni Fuster a la presidencia el 1.992 per motius personals, una nova generació de gent jove va més o meins alternanse a la presidència y gestió de la Falla-Lluis Villar,Xavier Andrés,Carmelo Sánchez,Luis Pablo del Rio,Françesc Roca,Eduard Diaz,Joge Pradas...fins l'actual Vicent Xirivella-. A ells els ha tocat el necessari relleu perqué la festa continue fresca i vigent al nostre barri, i d'ells ès la il-lusió i la nostra esperança.
Josep
Vicent Bergón García